Jordi Basté i Gerard Piqué a Fora de sèrie

Jordi Basté i Gerard Piqué a Fora de sèrie


# Bàsquet. # Bàsquet. # # Vaig començar fent
el “Bàsquetmania”, però la meva etapa a TV3
era una època nefasta del Barça, però molt rica televisivament,
que era l’època del “Gol a gol”. Ja sé la broma; evitem-la.
Quedo millor amb màscara. Sí, sí. Realment quedo millor. Al pròxim Carnestoltes
ja sé què em posaré. Bona nit, Joaquim.
Critica’m, sisplau, aquest home. M’heu vist en situacions
molt canviat. Perquè vaig estar fent un… vaig sortir amb el Puyal alguna vegada amb uns quilos de més. Fer informació esportiva
i narracions esportives et dóna un estil i et dóna sobretot un element que per mi és bàsic: la improvisació. (home) ¿Creus que el personatge
que has triat una virtut seva és
que és un bon improvisador? Jo crec que en la seva feina és dels més grans improvisadors d’Europa, sens dubte. Crec que a més improvisa
dins de la seva feina i fora. Això el fa un espècimen diferent. Ser comunicador és
un acte de “voyeurisme”. És a dir, és mirar, és explicar,
és observar molt, és un verb molt català que m’agrada molt, que és badar, i no deixa de ser una mena
del que veus en una sala de cinema, que expliquen una història
i tu intentes verbalitzar-la. Quan jo tenia 4-5-6 anys, hi havia dos cines a Horta,
el cine Unión i el cine Dante, on el meu avi passava cine, i jo anava els dissabtes i diumenges… a veure les pel·lícules
que hi havia. Aquest concepte d’espectacle
de cine, una mica d’art, d’explicar, narrar,
em semblava magnífic, i suposo que una cosa
enllaça amb l’altra. A mi abans sempre em deien que era com el Toto, del “Cinema Paradiso”, jo era petit, anava
amb pantalons curts, i per una finestra
veia la pel·lícula, em quedava al costat de la màquina. Jo crec que seria un actor magnífic, que és un comunicador fantàstic… que podria fer dansa perfectament,
i crec que fins i tot podria cantar. Jo crec que és molt glamurós,
però el seu entorn encara no és més. ¿Cuántas veces fue Van Baasten máximo goleador
de la Copa de Europa? Això ho sabràs tu i jo no. Estic esperant que tu contestis. Ah, jo també he fallat! ¿Qué resultado global
tuvo el Benfica en la Copa de Europa 75-76? Està claríssim! Està claríssim, això va ser…
Això no pot ser. L’has encertat? Ojo, ojo… Aaah! Uuuh! T’ha vingut la Gramenet
i ha guanyat al Camp Nou! (Piqué) Estan més ben cuidats
que nosaltres al Camp Nou. Que nosaltres al Barça; tenen cuina, em van demanar dutxes… Dutxes? Dic: “A veure, la casa
no és tan gran, encara no.” Però bueno, tenen màquines
per jugar, òbviament Playstation, i tot de jocs per poder disfrutar, els has de tenir ben cuidats… He vist que allà hi havia
Saint-Dénis, aquí Maracaná… Sí, cada sala és un estadi mític, òbviament també hi ha
el Santiago Bernabéu, perquè és una companyia
que hem dit que no hi ha colors, és igual el Barça que el Madrid,
és una companyia de futbol, i tots els clubs importants
han de ser-hi. Estem parlant, mitjana d’edat? 20 anys, 19 anys, 21 anys,
són superjoves, tots. Els agafes perquè tots saben
de què va l’assumpte? Estem parlant que tens un joc… És un món irreal,
el de la programació, de fer jocs. Aquests no pateixen per l’atur,
no pateixen per no tenir feina. Aquí se me’n van cada setmana
3 o 4 treballadors, que tenen ofertes millors. I si en fas fora algun, tranquil que al cap d’una setmana
té feina. És un món totalment irreal. M’he quedat fascinat. I quan tu comences i ho tires endavant i tot plegat, dius: “Vinga, va, fem-ho…”, us ajunteu per crear l’empresa, del qual tu ets màxim accionista, interpreto, per tant tens majoria accionarial, però tu t’involucres en això,
o véns aquí ara…? No, no, m’hi involucro totalment, i amb això han sorgit
molts altres projectes, que ara els portem tots alhora. És a dir, això
sempre ha sigut la base, però també tenim un projecte d’E-Sports, que ja te l’explicaré, que és una barbaritat,
jo no coneixia aquest món, però quedaràs fascinat… E-Sports què és? E-Sports, electrònica,
esports electrònics. És a dir, pavellons de 18.000 persones com el Sant Jordi, plens de gent veient com la gent juga dos contra dos a la Playstation o a l’ordinador. Pavellons plens. Pavelló vol dir pavelló?
Anar al Sant Jordi… Anar al Sant Jordi i que hi hagi, en lloc de jugant a bàsquet
o a qualsevol esport, hi ha tota una plataforma amb uns ordinadors amb
unes pantalles gegants al sostre, que pots anar seguint com competeixen i juguen entre ells. Però tu no podies haver viscut
la teva vida molt millor? Tu ara imagina’t,
guanyes el que guanyes, tens la parella que tens, que això, quan ho vas crear,
no la tenies, però ho tens. I dir… Sí… Per la mateixa regla de 3,
et fots en un negoci, un bar, i no t’emmerdes a tenir… Perquè tot això són
treballadors teus. Sí, és molt complicat,
però ja saps com sóc. Sóc una persona inquieta,
un cul inquiet, m’agrada crear noves coses… Això ho vols fer gran.
Home, ja que hi som… Si es fa, s’ha de fer bé. En els dos últims anys a Barcelona, quan hi ha el Mobile, aneu a sopar amb el Zuckerberg. I amb molts més, el problema
és que el Zuckerberg… té la importància que té,
i molta més gent. Quan li vas dir
que hi ha un esportista que es dedica al mateix que ell
en una altra branca, ell es sorprenia pel fet que l’esportista es dediqués a això, però et donava algun consell? “No t’emmerdis amb això,
queda’t amb això…” Sí, òbviament ell té un “know how”, va començar molt petit, també, amb una xarxa social que s’ha fet… ha quedat amb el que és, Facebook,
la número 1 a nivell mundial, i òbviament en el procés
s’ha equivocat, com tothom, i vas aprenent dels errors. I a vegades t’aconsella,
a vegades també li preguntes, “què faries aquí,
què faries allà…” Crec que al final,
asseure’s amb aquest tipus de gent, que òbviament està
a un nivell superior al teu i té moltíssima més experiència, només et pot ajudar. Espera, que vull veure això d’aquí. A veure…
Un moment, calla. Això està molt desorganitzat…
Bueno, no estic a la botiga de roba. Hi ha alguna cosa que…?
Oh, m’encanta! L’estrella de Hollywood de la Shaki. Però l’estrella de Hollywood,
et faig una pregunta. Ella té estrella a Hollywood, evidentment. I això és el que li donen a ella… Mira, el novembre del 2011
és quan li van… “On the occasion
of the placement of your star”. El dia que l’hi van posar. I… m’agrada tenir-la…
m’agrada tenir-la aquí present. # (Shakira, “Boig per tu”)
En la terra humida escric # “saps que estic boig per tu”. # Em passo els dies… # Em va fer una sorpresa,
crec que era un aniversari, i me la va fer
perquè sempre li he dit que per mi “Boig per tu”
era més que una cançó, que significava molt, no? I la va fer, la va cantar,
la va cantar en català, va agafar la seva millor amiga catalana, que es diu Mayte, i bueno, ella la va ajudar
amb el tema de la pronunciació, i la veritat és que el català que té és molt i molt bo. Ella es podria llançar
a parlar en català? Ella l’entén perfectament,
i… és difícil llançar-se. Sí, és molt difícil,
però ho pot aconseguir. Sí, i tant! Tu creus que algun dia gravarà alguna altra cançó en català? Ara, per exemple, sortirà una cançó que diu una paraula en català, que… ja veuràs. Ja comencem! Home, és que quina gràcia té que…
Una paraula! A més, no crec que tingui permís…
No, ja, ja. Sí, és una paraula en català
molt significativa que hi ha. Molt maca?
Molt maca, ja ho veuràs. Però llavors vol dir
que… perdó, eh? Però això vol dir –que pesat!
És que m’ho poses difícil, caramba! Això vol dir que hi haurà alguna cançó que torna a parlar del Gerard? Doncs em temo que sí.
Per això hi surt aquesta paraula. Per això hi surt aquesta paraula. Escolta, feu duets, a casa, o no? No. Cap ni un. No en sé, cantar és de les coses
que faig pitjor a la vida. Tu has estat a Barranquilla? No, però crec
que em tocarà anar-hi aviat. Per?
Bueno, perquè ja són 6 anys i… Encara no hi he anat,
i la pressió ja… Ens casem?
No, no, no! No passa res, us podríeu casar.
No, però ja toca. Són 6 anys i encara no he anat
a casa seva, en teoria. No he anat a Colòmbia, mai. Recordes el dia que la vas conèixer? La vaig conèixer a Madrid, estàvem preparant-nos
pel Mundial del 2010, jo havia… havia sortit al…
al videoclip de “Waka-waka”, que era la cançó del Mundial
que ella havia fet. # Llegó el momento,
caen las murallas. # Va a comenzar
la única justa de las batallas. # No duele el golpe,
no existe el miedo. # Quítate el polvo,
ponte de pie y vuelves al ruedo. -Waka-waka.
-# ‘Cause this is Africa. # I llavors tot comença que un dia li escric, ella estava a Sud-àfrica… Li escrius per whatsapp. No sé si hi havia whatsapp el 2010, o era la blackberry messenger. Tenies el telèfon, per tant,
li vas demanar el telèfon, lladre! Home! És de lladre demanar el telèfon?
No, però clar… Demanar el telèfon a la Shakira,
ets Gerard Piqué, però… Doncs…
…no ho sé… Tenia el telèfon,
i ella ja era a Sud-àfrica, perquè havia de cantar
a la inauguració i nosaltres arribàvem més tard perquè jugàvem el quart dia. Llavors li vaig preguntar:
“Quina temperatura fa?” Perquè a Sud-àfrica era estiu
però també hi fa fred. “¿Qué tiempo hace?”, està molt bé. És la típica pregunta estúpida,
que la resposta… Dic: hosti, clar, una resposta normal… està en vermell. Una resposta normal és: “Hace mucho frío, tráete un abrigo”, saps? Em va fotre una parrafada…
Ella? …detallant-me a cada hora
el fred que fa… Dic: “Hòstia, això
no és normal”, saps? Eren aquests detalls que dius… Shaki, cariño, tienes derecho
a réplica, si quieres. Tú misma. Que dius… hosti, tal,
i vam començar a parlar… i va arribar un punt
en el qual li vaig dir: “Escolta… haurem d’arribar
a la final del Mundial per tornar-te a veure”, perquè cantava a la final del Mundial. “Si per tornar-te a veure
hem d’arribar a la final hi arribem,
i ja que hi som la guanyem.” # ‘Cause this is Africa. # Tsamina mina, eh eh,
waka waka, eh eh. # Tsamina mina, zangalewa,
cause this is Africa. # Tsamina mina, eh eh,
waka waka, eh eh. # Tsamina mina, zangalewa,
this time for Africa. # I va ser una mica la tonteria…
Ai, ai, ai… Casualment vam arribar
a la final i vam guanyar. Tu fins al dia de la final
no la veus. El segon dia és a la final. Un dia vas a casa els teus pares
i dius: “Surto amb la Shakira”? Sí, i… i ja coneixes mos pares, s’ho intenten prendre tot
de la manera més natural possible. Cap problema.
“Passa-t’ho bé.” Van pensar com jo
que duraria 3 hores? No ho sé, els ho hauràs
de preguntar a ells. Però tu pensaves
que duraria 3 hores? Home, era un embolic molt gran
com perquè durés quatre dies. Una vegada t’ho planteges, dius… home, ella també…
doncs està en parella… Ja saps com funciona, això,
ja que ho fas, fes-ho bé. Com t’he dit abans, no fotis això perquè sigui una tonteria. Però mai ho saps,
comences amb una persona… i mai saps com pot funcionar,
no funcionar, pot acabar com un desastre
o pot acabar molt bé. I després de 6 anys… Digue’m la veritat:
t’agradaven les cançons d’ella? Sí, molt, de veritat t’ho dic, sempre m’han agradat molt. És de les poques artistes que tenen no només un, dos o tres “hits”, sinó moltes cançons. Quan prens la decisió
de tenir el primer nen és que això ja va “viento en popa”, però… no hi ha un dia en què diguis: “Hòstia, això ja durarà”, crec que és un procés de les coses que et trobes en un punt en el qual prens una decisió tan important
com tenir un nen, i la prens amb tranquil·litat sabent que és la dona de la teva vida. ¿Hi ha algun personatge que et va fer especialment il·lusió, gràcies a la Shakira, conèixer? ¿Que hagis dit “quin gust
conèixer aquesta persona” i que te la presentés ella? Vaig conèixer el Bono, d’U2,
després de tenir l’accident, va tenir un accident amb bici
que quasi queda… “tieso”. I em va fer especial il·lusió, després… què et podria dir? L’únic que m’agradaria
de veritat conèixer pel que significa i perquè crec
que ha fet les coses molt bé, és el Barack Obama,
per l’impacte que ha tingut, per ser el primer president…
negre dels Estats Units, i per com ha fet les coses,
que jo crec que, ara que se’n va, ha fet les coses d’una manera… molt, molt bé. La teva dona és de fora,
però esteu súper… Ella està encantada. Jo alguna vegada li tiro: “I si
un dia anem als Estats Units?”, que és el que ella volia,
“no, ens quedem a Barcelona”. Si és per ella, ens quedem aquí. Quant té el Milan, ja?
3 anys i mig. I és un malalt de futbol,
però una cosa… S’ho sap tot. Porta samarretes de tots
els equips de futbol, sap tots els equips,
mira qualsevol partit, sap els números
de tots els jugadors, del Barça, de qualsevol equip,
ho sap tot. I el petit?
Un any i mig. Encara és… ¿I comença a saber… els nens comencen… la magnitud
de la força dels pares? No ho sé, no ho crec. És veritat que a vegades veu
que ens paren pel carrer, i ens fan firmar autògrafs,
ell els vol firmar, també, però crec que encara no relaciona
el perquè de tot això. És a dir, veu que els seus pares, doncs, actuen d’aquesta manera, i firmen autògrafs, etcètera, però jo suposo que es pensa
que tots els pares són així. # Lleva, llévame en tu bicicleta, # pa’ que juguemos bola ‘e trapo
allá en Chancleta. # Que si a Piqué algún día
le muestras el Tayrona # después no querrá irse
pa’ Barcelona. # No riguis, no. Acaba’m la frase: “Lleva, llévame en tu bicicleta”. No me’n recordo, ara! Ara no saps com segueix la cançó?
Hosti, no sóc tan bo amb la lletra. No saps la lletra de la cançó
de la Shakira? No m’ho puc creure! Tu te la saps tota?
# Llévame en tu bicicleta… # Ah, i tu tampoc te la saps!
L’has de saber tu! No m’he de saber totes les lletres. Pregunta-li a la Shakira
si es coneix totes les alineacions
i tots els partits. # Llévame en tu bicicleta… # Amb la música
te la sabria taral·lejar. Va, posa-la. Posa-la!
No, ara no! Jordi, va, tira, tira,
que encara la cagarem, va. # …pa’ Barcelona. # Lleva, llévame en tu bicicleta. # Óyeme, Carlos,
llévame en tu bicicleta. # Que si a mi Piqué
tú le muestras el Tayrona # después no querrá
irse pa’ Barcelona. # Les dues últimes vegades
que he estat… a tu t’ho he preguntat,
i crec que m’estaves vacil·lant, però vull que em diguis la veritat. Tu vols ser president
del Barça de debò? Sí. Jo quan dic les coses, normalment són veritat. Bueno… És veritat que vacil·lo,
però ja se’m veu… O sigui, tu vols ser
president del Barça. Sí, crec que és el pas… que m’agradaria fer
una vegada em retiri, perquè d’entrenador no m’hi veig, és un paper que no crec
que el disfrutaria tant, i en canvi el de president… veig que crec que ho podria fer
molt bé per aquest club, que al final és el que m’apassiona. Però també veig que la carrera
del jugador de futbol s’acaba, i que el pas després
de ser jugador de futbol, el que m’agradaria ser és president. Fem un joc. President Piqué. No! Així em pots dir “no contesto”, i ja està. No em posis entre l’espasa
i la paret. Tindries al cap qui seria l’entrenador i el director esportiu? Tens al cap qui podria ser-ho? Queden molts anys i… òbviament… Et pares a pensar, però no toca. Xavi, per exemple, t’agradaria? No toca ara mateix el… No m’estic presentant
a unes eleccions. No vull fer cap organigrama. Però el tens al cap,
per entendre’ns. Sí, podria tenir-lo al cap.
Molt bé. ¿Intentaries que els futbolistes juguessin menys partits
per temporada? Crec que s’ha de pensar més
en el jugador, fer lligues més curtes,
fer competicions a un partit… crec que hi ha partits de seleccions amistosos que es podrien evitar. Ja sé que hi ha molts patrocinadors, que hi ha les mateixes federacions, que també volen que els jugadors… hi hagi més partits, perquè guanyen més diners, però es pot arribar
a un acord en el qual… els jugadors, protegir-los, que no acabin jugant seixanta partits en una temporada. Calcula que 60 partits en 300 dies, perquè hi ha l’estiu
i la pretemporada, estem parlant d’un partit
cada cinc dies, els que juguem a equips importants. Jugues cada tres dies.
És una barbaritat. El president Piqué creu
en les mans negres al futbol? D’interessos n’hi ha a tot arreu.
I s’ha de viure amb això. Òbviament, doncs,
tothom desitjaria que no hi fossin, però hi són i hi seran sempre, i no és una cosa que ara jo descobreixi, tothom ho sap. Fa uns anys va passar una cosa
amb un jugador, Neymar, amb la… amb l’Audiència Nacional, amb el seu traspàs,
el fitxatge pel Barça, allò va ser una mà negra, president? M’estàs posant
entre l’espasa i la paret. President, estem fent un joc. Sí que és veritat que…
i no només amb el Ney, hi ha hagut jugadors en els quals, no tots els que han sortit, sinó que n’hi ha més que
no han sortit a l’opinió pública, però que… doncs han tingut problemes amb Hisenda, i que aquest club ha sigut
dels que han tingut més jugadors. Investigats, demandats… Hi ha hagut una majoria
de directius del Barça que els han fet inspeccions fiscals. Hi ha hagut majoria de jugadors? Hi ha molts jugadors
que han tingut inspeccions. Però n’hi ha de molts altres equips, no vull focalitzar que som només
el Barça, i que som les víctimes. És a nivell general,
et puc posar un exemple. Els jugadors de futbol des de fa molts anys que es va posar una llei, que era el 85-15. Tothom sap què és aquesta llei. El 15% el podies passar
per societat, per empresa. Aquesta llei existeix, i és així. Nosaltres, que portem molts anys, els contractes al 85-15, ara arriben i ens diuen: “No, si és legal, però heu de pagar igualment.” Els jugadors clar que volem pagar els nostres impostos. Els paguem…
Els artistes igual, eh! Però no pot ser que posis una llei, al cap dels anys
compleixis aquesta llei i t’arribin, i ara,
perquè estem en crisi, o perquè…
doncs es necessitaran calés, vagin als que cobrem més,
piquin a la porta… i diguin: “Això és legal
però heu de pagar igualment… i aquest 15% no pot anar per societat, sinó per persona física.” Alguns han pactat
amb Hisenda i tu no. Tu has decidit tirar pel dret. Perquè tenim raó; és a dir,
jo sempre estaré a favor… de pagar els impostos que pertoquen, però si hi ha una llei,
i aquesta llei es pot veure, per què després et diuen:
“No, el que fas és correcte, però igualment has de pagar.” No… no és correcte. El president Piqué deixaria entrar estelades al Camp Nou? No veig cap problema
que hi hagi estelades. I la UEFA, que en aquest cas
ha sigut… la federació que ha fet
que no siguin a l’estadi, doncs crec que s’ha equivocat. Tu has anat a manifestacions
de l’Onze de Setembre i molta gent associa l’Onze
de Setembre a l’independentisme. Sempre t’has posicionat
a favor del dret a decidir. Totalment d’acord. Perquè ho crec. Bé, jo em mullo
quan crec en les coses, i crec que faig bé anant-hi. És a dir, ja sé que m’he… moltes vegades, doncs… això ha fet que quan vagi
a jugar amb Espanya hagi tingut la rebuda que he tingut. Però és que crec
que ho havia de fer. I quan sento que una cosa
l’he de fer la faig. Moltes vegades no penso
en la repercussió que tindrà, però jo sento que ho havia de fer. Clar, em vaig posicionar
amb el dret a decidir. I ho segueixo pensant fermament, és a dir, en un país, Espanya,
que diuen que és democràtic, el dret a decidir és
el més democràtic que hi ha. Si… ¿el problema és declarar-te… –si ho fossis, que no ho sé–
independentista? Això és un problema
per un esportista d’elit? Si… ¿el problema és declarar-te… –si ho fossis, que no ho sé–
independentista? Això és un problema
per un esportista d’elit? Suposo que sí; tal com està ara plantejat, sí, seria un problema. Per tant, no em diràs si ho ets, perquè et diran el que… És que no… un esportista, diuen: “La política no es pot relacionar amb l’esport.” La política ha estat sempre
lligada amb l’esport. Això és una mentida com un temple. ¿Que després, si et mulles
per un costat o per l’altre, en sortiràs escaldat?,
no en tinguis cap dubte. Jo no m’he mullat
i n’he sortit escaldat. Què faries amb els futbolistes provocadors com Gerard Piqué? Cerc que és part
de la salsa del futbol. O sigui, reconeixes
que ets provocador. Reconec que m’agrada,
moltes vegades, provocar… que hi hagi una tensió controlada, que mai, òbviament, es descontroli, que sigui totalment esportiva, i que sense això jo crec que la gent no estimaria el futbol. Si no hi hagués rivalitat
entre el Barça i el Madrid… no seria el mateix. Ha d’haver-hi aquesta rivalitat. Perquè si no hi fos no li donaríem la mateixa importància, els partits no tindrien
aquesta sensació que si guanyes o perds
és de vida o mort… És que això és el veritable esport, de dir: “Ens hi va tot,
en aquest partit.” I això ho crea la rivalitat. Si no hi ha aquesta tensió,
és veritat ara que també he frenat. Has frenat. Perquè t’estàs fent gran
o perquè estàs veient que no… Perquè m’adono
que, quan estic massa… en tots aquests… embolics, esportivament fa dos anys i escaig que estic rendint a un gran nivell, però sembla que el Gerard Piqué només és notícia per allò. Va ser molt pitjor l’època
de Mourinho entrenador? Va ser molt pitjor, no? Perquè ja hi entra el que dic jo
que no és esportiu, hi entra quasi violència. Que et fiquin el dit a l’ull…
Sí… Això ja són coses que crec
que no són esport, és literalment ser dolent. Llevat d’un jugador, d’un,
que ja sabem qui és, Arbeloa, ¿la resta de jugadors del Madrid
entenien la vostra posició del que opinàveu del que passava entre Mourinho i Guardiola? Al començament no i després,
a poc a poc, crec que vam arribar…
bueno, entre tots ens vam entendre. Van ser moments complicats, però ara mateix la relació és boníssima. Amb Sergio Ramos, per exemple. Dia abans del partit tenim
el costum, a les 12 de la nit, de reunir-nos tots
a l’habitació del capità. 12, 15 jugadors,
alguns estan tractant-se, dia abans del partit. I bé, tenim xerrada,
i parlem de qualsevol cosa, “¿has visto esto?”,
“¿has visto lo otro?” Sergio Ramos també, per exemple? Sí, Sergio Ramos, quan no hi ha l’Iker és el capità. És a l’habitació del Sergio Ramos. Hi anem els jugadors del Barça,
la comentem… La teva relació amb Sergio Ramos
és esplèndida. És molt bona. Va haver-hi un dia, Gerard, aquella roda de premsa, que va haver-hi el Sebas Guim de TV3, que et va preguntar en català
i vas contestar en català. L’aportació del Villa
com a golejador és molt important. ¿En castellano, quieres, también? (home) Díselo en andaluz,
a ver si lo entiende. Está muy bien, te cuesta
entender el castellano. Normal. I el Sergio Ramos va saltar. Em va sorprendre;
la veritat, no me l’esperava. Em vaig quedar en estat de xoc. I… ja està, va succeir,
és a dir… I en vau parlar, després?
No, no en vam parlar més. El Sergio, sí que és veritat
que després, com que van interpretar que era perquè teníem mala relació, vam penjar una foto en una xarxa social, m’ho va demanar el Sergio, vaig dir que cap problema, perquè en cap moment era
una cosa entre nosaltres dos. Ell va entendre que a la selecció espanyola es parla espanyol. És la seva opinió. Em permets que parlem de Cristiano? De qui tu vulguis,
saps que jo mai… No és veritat; és a dir, tens un avantatge en fer-te una entrevista, que no dribles mai re,
ho expliques sempre tot. És veritat que tu
i jo sabem, i tots, que quan parlem
de Cristiano o dallò el titular de l’entrevista
sempre serà relacionat amb això. I sembla que jo tingui
ganes de parlar-ne. Moltes vegades passa:
“Le gusta mucho hablar…” T’anava a preguntar
que tu has jugat amb Cristiano. Quina relació
hi tenies al Manchester? Molt bona.
Molt bona és…? Molt bona és dels 3 o 4 amb
qui em portava millor del vestidor. Sempre ha sigut igual?
Sí, des que el conec. Com el definiries? Com un competidor nat, una màquina, tot el seu cos crec que està fet
per cada vegada intentar ser millor, ambiciós com ningú, i és un dels millors jugadors
de la història del futbol. Ambiciós fins a extrems malaltissos? És que les grans estrelles… de tot, de tots els àmbits,
no només del futbol, arribes a un punt
que no saps si és… que l’ambició és tan gran
que arriba a ser malaltissa. Tu parlaves del Cristiano,
parlem del Messi. Clar, jo no sé, això
de ser el millor, estem parlant d’un jugador
que no només passarà a la història, sinó que probablement és
el que més passarà a la història. I quan es retiri
i ho vegem en perspectiva encara veurem que ha sigut
tan summament únic… És a dir, tan diferencial… El Leo, el dia que se’n vagi d’aquí a Can Barça, jo no ho he viscut personalment, però em puc imaginar
quan el teu pare es mor, i tu has de volar sol;
haurem de volar sense ell. I costarà. És com… hosti, el Barça guanyarà sempre? No, no guanyarà sempre. No hi ha cap equip a la història de cap esport que hagi guanyat sempre. Un dia deixarem de guanyar;
què passarà? Haurem d’intentar aguantar per agafar una altra època guanyadora. I això són… així és com
es construeixen els grans equips, i el Leo, el dia que marxi, serà
un impacte, perquè un dia marxarà. Sembla que no, perquè el tenim
tants anys que ha rendit. Hi haurà un dia, no sabem quan,
que es retirarà o marxarà, i aquell dia semblarà
que ens quedarem… despullats. I haurem de tornar a construir
i a créixer per tornar a ser grans, i això és així,
i així funciona l’esport. El president Piqué es veuria amb cor de fer un equip sense Messi? Home, no crec que duri fins als… Però quants Messis…
cada quant surt un jugador? No n’hi haurà més. No hi haurà
més Leo Messis, no l’esperem. Com no hi haurà una generació
de futbolistes vinguts de la Masia, com el Puyi, Xavi, l’Andrés,
el Busi, el Pedro, jo… no hi serà, no esperem això. Allò va ser el millor de la història del Barça fins avui? I tant de bo algun dia… Anaves a dir:
“M’atreviria a dir…” Tant de bo torni a succeir,
però no crec que passi. Recordo que un dia…
T’he deixat tocat. Amb la imatge de no tenir
el Leo a l’equip. Jo tinc grans esperances
en el Neymar. Jo també. El Ney serà
un grandíssim jugador, també. Home, i tant, com el Ronaldo,
el Romário, el Rivaldo… Però en aquella època
els tractàvem d’aquella manera. Es va ajuntar una història que és molt difícil que es repeteixi. Jo crec que el partit
en què arribem al màxim esplendor és la final de Wembley el 2011. Allà és on crec que es juga
un partit descomunal, contra un grandiós equip, un grandíssim equip,
el Manchester United, els fem un repàs. Fer el partit que vam fer
tota la generació de futbolistes, ja et dic, el Puyi, el Xavi… l’equip te’l saps de memòria. Jo crec que no…
no hi ha millor dia que el de la final a Wembley
contra el Manchester United. Allà jo crec que és on… tots els jugadors ens vam fer… ens vam fer grans de veritat. També hi va haver moments en què
no es guanyava re! Era desert! Ara, aquí, vam aconseguir mantenir i guanyar coses, anar guanyant coses, anàvem guanyant
la lliga dels 100 punts… i vam tornar amb el Luis Enrique
a agafar una altra època daurada, que és la de guanyar el triplet
una altra vegada, i ara estem en una època molt bona, disfrutem-la. Tornarem a baixar, clar. M’agradaria parlar de la perspectiva de quan eres petit i d’algunes coses, i si em permets ho farem
des d’on es vegi l’estadi… Estàs guiant bé, Sotorra?
Estàs guiant bé? El Sotorra va ser… ¿Vas arribar a veure en directe quan el Mourinho li va fotre
el dit a l’ull al Tito? Eres allà, però estaves mirant allò? Perquè se’t veu a la foto controlant-ho tot, però no sé si ho vas veure
allà o a la tele. Jo ho vaig veure
arribant al vestidor. Jo ho vaig veure
a la portada del diari l’endemà i vaig pensar: “Hòstia…” “The observer”. Sotorra… aquí?
Ens hem perdut, eh? On ens fot anar, ara? Sotorra! Observer! A veure? Hosti, impressiona, eh!
Collons, si impressiona! Fa mareig i tot! És increïble, eh?,
com canvia la perspectiva? No m’estranya que aquí
hi portin els rivals. Mira, el Sotorra és allà. Anem per aquí o què? És veritat que vas estar en coma? Quan tenia 8 mesos vaig caure
d’una terrassa que estava en obres, i no hi havia barana, la pilota va caure, vaig perseguir la pilota i vaig caure de cap. Eren 3 metros. I estava amb me àvia, i re, vaig estar a l’hospital
3 o 4 dies amb un traumatisme, no sé si vaig estar en coma o no, mai ho he acabat de preguntar als meus pares, i no t’ho sabria dir. És veritat que vas conèixer
el Van Gaal a casa el teu avi? Sí, amb 12-13 anys.
I què tal? Bé, jo jugava a les categories inferiors del Barça, devia ser infantil o cadet,
i ell era l’entrenador, llavors per mi era com…
hosti, mai saps, potser puges al primer equip
i ell encara és entrenador, depèn de com li vagi. I va arribar i em va empènyer,
em va tirar a terra, i em va dir que “no era suficientemente fuerte para ser central del Barça”,
i ja està. I les expectatives
d’un nen de dotze anys per terra. Et va dir que no.
No era suficientemente fuerte. Trabaja más. Clar, aquí al Barça, a la pedrera, l’únic que fas és tècnica, control de pilota, passi, no toques el gimnàs fins que tens 17-18 anys. Ets dels que foten conya
sempre, permanentment. Sempre; somriure és tan important…
i fa créixer. Ho vaig llegir l’altre dia.
La gent que somriu més creix més. Per això faig metre 90. Escolta… però… home, sí, però tu has fet moltes barbaritats amb els companys d’equip. Quan dic barbaritats,
has fet moltes… és que t’ho puc dir
de moltes maneres, t’ho diré suau: moltes malifetes. En feia més abans,
quan vaig arribar, suposo, també, perquè a Manchester en vaig fer tantes, tan bèsties… La més bèstia…
digue-me’n un parell o tres de… grans, de molt grosses. Hosti, no ho sé… Bueno, al Cesc Fàbregas li vas canviar un actimel per puré. Però aquesta… Però és increïble, perquè jo sóc
fan de l’humor anglès. L’humor anglès, quan era
a Manchester, m’encantava. O sigui, es putegen i no passa res. És a dir, està bé, m’has putejat,
te la tornaré, però no es queixen. Aquí, vaig arribar
al vestidor del Barça, em van fotre unes bronques… Per exemple?
No ho sé, desinflar unes rodes… Com?
Re, desinflar unes rodes. Es tornen a inflamar i ja està…
a inflar i ja està. A qui l’hi vas fer, això?
Ho he fet a més d’un de l’equip. Però són tonteries comparat
amb el que fèiem… Al United arribava Patrice Evra, arribava un dia, i amb unes vambes Nike, que feia 4 mesos
que les havia demanat, amb el nom dels seus fills,
totes maquejades, tal, arriba, total, que se’n va a dutxar,
foten una foguera i les cremen. Però a més ho gravaven i li passaven el vídeo. Aquest nivell. Però això és una barbaritat.
Però és que eren barbaritats. Però dins d’un vestidor a Anglaterra és totalment… No n’has fet cap de similar aquí? Aquí no m’hi atreveixo, els primers anys ho vaig intentar… i re, és una cultura diferent. Amb els nous n’has fet alguna o no?
Amb els nous no. Amb els nous, últimament,
els fem cantar, els fem ballar el primer…
quan anem de pretemporada… Els feu cantar?
Sí, els fem cantar. Els joves, els que pugen del B,
i els fitxatges. Però canten, ballen
una mica i ja està, un aplaudiment i això és… Però canten i ballen on?
Re, allà, mentre estem sopant. S’aixequen, pugen a la cadira… Me’n recordo, el meu primer any,
fan un discurs, el Martín Cáceres arriba,
també era nou, jo era nou
i el Martín Cáceres era nou. I puja a la cadira
i tu saps els uruguaians, “uruguayo, tal, no sé què”, va estar-hi mitja hora, no acabava mai! La gent fent-se cops sota la taula, “no acaba mai, no sap acabar!” Al final vam aplaudir tots,
però potser va estar-hi… un discurs que la gent feia un minut potser va estar-hi
tranquil·lament 8 o 9 minuts. Als joves no els fas cap…?
Als joves no. La veritat és que últimament
se me n’ha anat aquesta part meva. Jo de jove era molt…
en feia moltes. He de reconèixer que en feia moltes. M’agradava. A tu quina et van fer al Manchester?
Moltes. Arribaves amb una samarreta que t’havia costat un ull de la cara, i a la que l’ensenyaves una mica
i veies que… no ho sé, que xulejaves una mica, agafaven, i no ho sé, xuts de falta, saps els maniquins
que fan de barrera? Hi fotien la meva samarreta,
amb el maniquí, i a xutar faltes. Clar, la pilota tocava el maniquí, tot ple de fang, perquè allà sempre plou…
un desastre. Però d’aquestes moltes,
era continu, a Anglaterra. Era normal dins d’un vestidor,
de la vida d’un vestidor. Aquí és diferent. No tens ganes d’acabar?
D’acabar el què? De retirar-te. Hi va haver una època,
fa un parell o tres d’anys, que ho hauria deixat tot,
però ara en tinc moltes ganes. M’han tornat a agafar les ganes
de jugar a futbol. Molt. Exagerat, molt més
que quan tenia 21 anys. Què dius!
Sí. No em diguis per què. Suposo, perquè al final
vas trobant reptes, al final tot depèn de la motivació que tinguis per les coses. Si no tens motivació, deixa-ho córrer. I ara en tinc molta. Acabes el 2019, però ara et veuries en condicions de… Sí, ja ho veurem. Ja ho veurem. Tu i la Shakira feu una parella d’enorme èxit, ella es guanya molt bé
la vida i tu també… Què és per tu un caprici? Doncs són moments únics que pots tenir amb la teva família, amb la teva dona,
amb els teus pares… Anar a Sant Guim
i passar un dia amb l’àvia. Desconnectar totalment de… el dia a dia aquí a Barcelona,
que és infernal… Això són capricis, és que, al final, òbviament, el que és material
no és re important, és a dir, tinc la sort
de jugar aquí al Barça, que em dóna a nivell econòmic
tot el que vull, i és més les situacions personals, perquè arribem a un punt
que estem tan… en la roda de cada dia, que no te n’adones, i van passant els dies, i no hi ha un dia de relax
que diguis: “Avui disfrutem.” Que no et reconeguin tant
pel carrer, vas a Sant Guim, que tothom
et coneix, ningú et molesta, es pot jugar a la plaça
amb els nens… és un altre món. Jo t’ho deia, això,
perquè també, en el fons, no comences a estar una mica cansat
de tot això? És a dir, cansat
de no estar a casa gairebé mai, cansat d’estar concentrat
cada dos per tres… Hi ha vegades…
durant la carrera et passa, va passant, sobretot
a finals de temporada, que arribes esgotat, aquí al Barça la pressió
d’haver de guanyar sempre… sobretot quan potser hi ha algun any que no va tan bé, l’equip, perquè quan va bé, vulguis o no,
si tot va sobre rodes… Però… però bé, després
et pares a pensar i dius: “Escolta, que si ho deixes
s’ha acabat.” I al final continues perquè és
el que de veritat t’agrada, a mi, per exemple,
no m’agrada gens entrenar, sempre ho dic, no m’agrada entrenar. A mi llevar-me a les 10 del matí
i posar-me a xutar una pilota, la gent es pensa: “Segur que és
com els amics, fent un partidet…” No, és agafar, fer tàctica,
fer estratègia, agafes i, hosti,
encara tens el coixí aquí, i ja estàs allà xutant la pilota. Entrenar no m’agrada, però sé
que és necessari per competir. I competint em torno boig. Un partit important, d’aquests que tens l’estadi ple, em torno boig. El Pep Guardiola sempre deia de tu que eres el jugador –ho deia a tot arreu– que eres el jugador que als partits importants mai falles. Tu això ho veus, també, o no?
Ho intento; almenys ho intento. Però tens aquesta impressió,
una mica, que…? Normalment els partits grans
em surten bé, ara toquem ferro, però… sí, normalment tinc un bon nivell als partits importants. Però suposo que és el que té,
i suposo que va amb la motivació. Jo els partits grans els visc totalment diferent. Hosti, és… és el repte de… estàs competint contra els millors
i has de ser el millor. I allà és quan l’equip
et necessita més. I ara, amb els anys,
t’adones, també, que, hosti… Quan arribes aquí amb 21 anys tenies el Pueyo al costat,
que t’ho solucionava tot. Tu vivies la vida, arribaves aquí, ho feies bé, i si feies algun error arribava l’altre darrere i t’ho arreglava. Ha arribat un punt, amb 29 anys, que et sents una mica
que darrere has de demanar tu, pels anys que portes aquí,
per l’experiència que tens, i, hosti, tens
una responsabilitat… molt més gran
que quan tenia 21 anys. La gent, quan diu: “Quins són els millors anys de la teva carrera?” Són ara, aquests dos últims anys,
aquesta temporada que portem, sento que és el Gerard més complet que hi ha hagut tots els anys. Amb 50 també passa, això, que vius els millors anys de la teva vida. I tant, i tant. Què t’anava a dir… Hi ha una cosa que molta gent, després del discurs que utilitzes, com expliques les coses,
la teva sinceritat, la teva poca capacitat de voler driblar a les entrevistes, les preguntes, com estàs fent… Jo em pregunto com és que tu
no ets el capità del Barça. Hi ha molta gent
que s’ho pot preguntar, des d’un punt de vista del que representes tu com a barcelonista, del que representes
històricament al Barça, com a català, com parles,
com expliques… ¿No sents que la gent
pot preguntar-se, després de converses com aquesta,
per què Piqué no és el capità? Pot ser que la gent s’ho pregunti. Al final, hi ha una realitat fora, el que transmetem cap a fora
i el que transmetem cap a dins. Cap a dins es van fer votacions, l’equip va votar… i va decidir que els capitans
havien de ser uns altres. A mi il·lusió me’n faria,
home, i tant! Però no és així.
T’agradaria ser capità del Barça? M’agradaria, crec que és un pas
que tocaria, però no ha tocat. I els capitans que hi ha ara
són capitans esplèndids, tenen caràcter,
sobre el camp són molt importants… Portar el braçalet és anecdòtic. Al final cadascú sap el paper
i el rol que té dins un vestidor, independentment
que siguis capità o no, de la importància que pots tenir, i jo ho visc naturalment, al final intento ajudar
en el que sigui, l’Andrés, tot i jo no ser capità, em pregunta sobre el que crec
que s’hauria de fer o no… És un vestidor molt fàcil,
i ens entenem a les mil meravelles. M’has de fer un qüestionari.
Ah, sí! Jo en tinc un per tu. No fotis, m’ho dius en sèrio? A veure, senyor Basté…
No fotis! Sí o no? A veure…
No m’ho puc creure… Treballar de nit
o a primera hora del matí? Treballar de nit!
T’acabo de descol·locar! Totalment! Futbol o bàsquet?
Futbol i bàsquet. A veure, no val.
Mulla’t una mica, jo em mullo. Abans bàsquet i ara futbol. Cinema o plataforma digital?
Cinema. Messi, Neymar o Suárez?
M’he de mullar? Piqué.
Hòstia! El Messi no és…
Messi, home, ara Messi. Guardiola o Cruyff?
Guardiola. Candle Thieves o Shakira? Candle Thieves de dia
i Shakira de nit. Prince o Michael Jackson.
Prince. Terribas o Cuní? Terribas al matí i Cuní al vespre. És que, clar, ets un malparit, tio! Horta o Sarrià? Vaig néixer a Horta i visc a Sarrià, però no passa re. I última, collita pròpia:
RAC1 o Catalunya Ràdio? RAC1 com a samarreta principal i sempre dic que portant a sota
la de Catalunya Ràdio. Idiota.
No t’has mullat molt, eh! Calla, burro!
Ara em toca a mi. Jo sí que no em penso mullar.
No, no, sí, sí, sí… Guardiola o Luis Enrique? Hòstia! Ja comencem!
Bueno, va! Els dos; hem guanyat
tripleta amb els dos. Messi, Neymar o Suárez? Hòstia… els 3. Qui ha fet
les preguntes? No em puc mullar! Segueixo. Periscope o Facebook Live?
Periscope. Una pregunta: cobraves de Periscope?
No vaig cobrar mai de Periscope. Quina cançó de la Shakira
parla de tu? “La bicicleta” o “23”?
Les dues. Tipus de menjar preferit. Doncs el… menjar japonès, l’italià… la veritat és que m’agrada tot. Gintònic o whisky?
O gintònic i whisky? Els dos. Molt bé, alcohol… “Star Wars” o “Star Trek”?
Cap de les dues. Cuina bé, la Shakira? Es defensa. Uuui…
Un parell de plats… Uuuui…
Que són els més bons. Shaki, en la próxima entrevista tendrás derecho a réplica. Nova York o San Francisco? Depèn per què ho vulguis.
M’agraden les dues. San Francisco per unes coses, per la tecnologia, pel bàsquet,
i Nova York per altres. Atenció a la pregunta…
atenció, eh? A veure, digues. Les platges de Tayrona
o la costa Brava? La costa Brava.
Tayrona no ho conec, encara. Oooh! Shakira!
No ho conec, no em puc mullar! No em puc mullar.
Prepara’t quan arribis a casa. No he estat mai a Colòmbia,
no em puc mullar. Ja està.
Bé! ¡Qué cabrón! ¡Qué cabrón! Hòstia… Jo crec que… jo tenia por d’ell, si es deixava anar
més o menys amb la càmera. Crec que ha estat molt millor
del que em pensava. (home) T’ha explicat alguna cosa
que no sabessis? Moltes. Moltes.
Però moltes vol dir moltes. Futbolísticament… i sobretot personalment, i algunes de molt interessants. Molt bé, molt relaxada, com sempre que ell m’entrevista, per la relació que tenim,
i la confiança que tenim, doncs… molt fàcil, i crec
que en sortirà una bona entrevista. (home) Quan et pregunta de coses
que són més o menys serioses, per exemple, de política
o de la teva vida privada, t’agrada o et molesta? M’agrada, perquè… és parlar
de coses que no són de futbol, i també m’agrada
tocar aquests temes, però òbviament són temes delicats, amb els quals has d’anar amb compte amb el que dius, i… i bé, crec que ha anat molt bé. ¿Creus que en Jordi té
una manera de parlar que fa que sigui fàcil
explicar-li les coses? Molt fàcil. Sí, ja ho he dit abans. Té una manera de preguntar i una manera d’actuar amb l’entrevistat molt bona. No entenc com no és
el capità del Barça. Té una capacitat de comunicar
i d’explicar i de liderar que és molt poc habitual
als clubs de futbol. (home) I només té 28 anys. Aquesta és la sorpresa de tot. De vegades pot ser una mica ruc, com per exemple si ve
a tocar la pera… Estava escoltant,
vigilant a veure què deies. Que burro és… Ostres, em sembla un personatge
molt poc convencional, i molt poc habitual
en el món de l’esport. (home) T’ho has passat…?
Bomba. M’ho he passat pipa. Sempre m’ho passo bé, entrevistant-lo i… i estant amb ell fora dels platós, càmeres i micròfons. Molt bé, Jordi, un plaer.
Igualment, gràcies.

53 Comments

  • Ópticas ParaVerteMejor

    October 13, 2016

    Grande Piquè, te quiero

    Reply
  • Zonajuanjo

    October 13, 2016

    Muy buena entrevista, Piqué cómo siempre, claro cómo el agua…

    Reply
  • KELLY JOHANA

    October 13, 2016

    quiero subtitulos…por favor…

    Reply
  • VictorPalaciosVIDEOS

    October 13, 2016

    Brutal entrevista. Felicitats!!

    Reply
  • Lourdes Fleita

    October 13, 2016

    subtítulos en español por favor !!

    Reply
  • Sergi Ferry

    October 13, 2016

    el pique quiere waka waka

    Reply
  • monica rivera

    October 13, 2016

    Que agradable es escuchar a Gerard, siempre muy claro y sincero 🔝

    Reply
  • Ignasi Jayme

    October 14, 2016

    Brutal Gerard, coherencia i sinceritat en estat pur, un gran!

    Reply
  • ZOHIL 소힐

    October 14, 2016

    muy bonito ese documental

    Reply
  • Carles F

    October 14, 2016

    Mostren el torneig del LoL quan parlen de eSports hahahahah

    Reply
  • Lion Hearted

    October 14, 2016

    Una entrevista de 10!!!

    Reply
  • Ramon Arias

    October 14, 2016

    ets molt gran…

    Reply
  • alexander williams

    October 15, 2016

    traducir al castellano petardos

    Reply
  • kevin Prince

    October 15, 2016

    Subtitulos POR FAVOOOOOOR

    Reply
  • kevin Prince

    October 15, 2016

    Subtitulos en castellano por favor, YouTube solo me da subtitulos en catalán

    Reply
  • Johany Chancafe

    October 15, 2016

    Ojalá puedan colocar los subtitulo en español.

    Reply
  • Marisol Cristo

    October 16, 2016

    😍😍😍😍😍😍😍😍😍😍😍😍😍😍😍😍😍😍😍😍😍🌺🌺🌺🌺🌺🌺🌺🌺🌺🌼🌼🌼🌼🌼🌼🌼🌸🌸🌸🌸💐🍁🌸🌸🌷🍂🌳🍂

    Reply
  • Enapay Iguláshka

    October 17, 2016

    quin entrevistador..

    Reply
  • hagaledavid

    October 17, 2016

    CRACK!!!

    Reply
  • X Ferzam

    October 18, 2016

    Canço del minut 34.33 ?

    Reply
  • 17Portas

    October 18, 2016

    En Basté sempre m'ha recordat al youtuber català Outconsumer, tú.

    Reply
  • Yordi Fernando Robles

    October 23, 2016

    x favor subtítulos 😕

    Reply
  • Jjkiijg Hiores

    October 23, 2016

    13:55 confiesa que puso los cuernos ??

    Reply
  • Alberto Guirnaldos Alcazar

    October 25, 2016

    Com madridista e de dir que es una entrevista molt bona y en el fons es un gran noi el Gerard

    Reply
  • Dj Pino78

    October 26, 2016

    A qui tenemos al tonto del pueblo,que asco de catalanes,parece que tienen una polla en la boca.

    Reply
  • ArtTVFootball

    October 27, 2016

    Joan Laporta: "I would have voted for the presidential elections on the Peak of" Barcelona "

    Reply
  • Aitor Tilla

    October 29, 2016

    Una pena que el TV3 se haya vuelto una panfletada independentista. Era la mejor televisión de largo. Todavía hoy tiene pequeños destellos de calidad pero no es lo que era, espero que algún día vuelva aunque donde vivo ya no se vea.

    Reply
  • Jusy21

    November 26, 2016

    Molt gran Piqué, però ENORME Basté, ha de ser un autèntic plaer ser entrevistat per aquest fenòmen.

    Reply
  • eugeni huguet

    December 4, 2016

    quin parell mes gran!

    Reply
  • Kevin Ruiz

    December 5, 2016

    El coche es automático??

    Reply
  • 747Rachi747

    December 10, 2016

    president Gerard <3

    Reply
  • NO PULSEU

    December 29, 2016

    estic dacord

    Reply
  • driss yacoubi

    January 10, 2017

    why the video not traduction with english ? 😈

    Reply
  • Jorge Luis Flores Ruano

    January 25, 2017

    pueden traducir al español

    Reply
  • Thepomafame

    March 8, 2017

    aquest putero es vomitiu i a mes ens porta la drogata machupichu de la seva dona i hi te fills panxitus hahah que fastic de familia, aquest enurgumen es un maleducat que va de ric per la vida i nomes es un pobre desgraciat de la vida

    Reply
  • tukin 55

    April 6, 2017

    Molt bona

    Reply
  • Ger S1

    April 8, 2017

    President

    Reply
  • Marli Santana Cardoso

    May 10, 2017

    INTELIGENTE E LIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIINDOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!!!!!!!!

    Reply
  • Abert Albert

    May 22, 2017

    Que TONTO es este tio

    Reply
  • Whoo

    July 9, 2017

    molt bé. Piqué no sabe ninguna letra de Shakira…. vaya que estrella mundial se cree este huevon!!

    Reply
  • nacho reig abela

    August 12, 2017

    31:42 todos las teniamos

    Reply
  • NeoJonax

    September 14, 2017

    Gran Piqué,gran Basté. Un 10

    Reply
  • Juan Diego Torres Fuentes

    September 23, 2017

    17:52 "Si. Jo quad dic les coses, normalment són veritat" SE QUEDA jajajajaja

    Reply
  • natha0012

    November 5, 2017

    Hacienda tiene que arreglar el impuesto que generan los empleados del club Barca. independent. mas que un Club. una senhera.

    Reply
  • yerbabuenabcnkie9 *

    January 29, 2018

    Pues sigue teniendo esperanzas con Neymar JAJAJAJAA

    Reply
  • Nadine Desire Moraleja

    November 29, 2018

    Que gran ets Piqué!

    Reply
  • Diego Suárez

    February 8, 2019

    Para que lo hacen en Catalán tiiiio

    Reply
  • Enrique Vert

    February 20, 2019

    esta be aquest video

    Reply
  • Álvaro de Bazán

    May 24, 2019

    Piqué cornut.

    Reply
  • dyrvja

    July 3, 2019

    la empresa esta de videojuegos quebró

    Reply
  • Curro Martos

    July 4, 2019

    Molt maca!

    Reply
  • taleb lamaani

    July 23, 2019

    Gerard Piqué speaks French very well , so please share this amazing news about the family of Piqué with your friends !

    Reply
  • Sofii CalA

    August 16, 2019

    Subtítulos ☹️💆🏽‍♀️🤦🏽‍♀️

    Reply

Leave a Reply